El paper dels continguts i de les didàctiques específiques en la formació de mestres. Algunes comparacions a partir d’una estada a la Universitat de Bolonya.

Una de les qüestions que més em va cridar l’atenció durant la meva estada a Bolonya el passat mes d’octubre de 2016, gràcies a la convactòria d’ajust de Mobilitat del Programa de Millora i Innovació en la Rormació de mestres (MOBMIF), va ser la problemàtica existent amb el que allà coneixen com a “didàctiques disciplinàries” (el que a Catalunya denominem “didàctiques específiques”).1

A Itàlia no estan reconegudes com a àrees de coneixement, per la qual cosa la recerca i la docència en aquests àmbits acaba penalitzant la promoció acadèmica. A la pràctica, molts dels docents que fan classe d’aquestes matèries estan adscrits a àrees de continguts, és allà on han d’acumular mèrits i de vegades sacrifiquen el component de formació didàctica de les seves assignatures.

S’estan buscant solucions, i aquest és un dels motius principals de l’organització a Milà d’un congrés entre professionals de la didàctica general i de les didàctiques específiques, per tal d’establir ponts de col·laboració. Es va celebrar els passats dies 1 i 2 de desembre de 2016 amb el títol de “Didattica e saperi disciplinari” (http://www.sird.it/2016didatticasaperidisciplinari/).

En definitiva, ens trobem amb una situació contrària a l’existent a Catalunya. Al nostre país no està contemplat de manera específica, en la formació de mestres, l’aprenentatge de continguts de les disciplines científiques: en explicar-ho, això acostumava a causar estupor en els meus interlocutors italians, que no comprenien que es considerés suficient per a un mestre la formació adquirida a l’ESO i al Batxillerat. En canvi, envejaven el reconeixement institucional a les didàctiques específiques que hi ha a Catalunya, que permet una dedicació professional completa.

Josep M. Pons-Altés

Departament d’Història i Història de l’Art
Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia
Universitat Rovira i Virgili