A les escoles, ensenyem llengua per ser realment competents?

L’experiència docent ensenyant i formant futurs mestres ens ha fet palesa la deficient competència comunicativa i lingüística, tant en les primeres llengües com en l’estrangera, amb què arriben els estudiants a la universitat amb la intenció de ser mestres.

Davant d’aquesta evidència conèixer quin és l’ensenyament de llengües que es fa a l’actualitat a les aules d’Infantil i Primària d’arreu de Catalunya ha estat un dels objectius dels nostres projectes Millora de la competència comunicativa (lingüística i cultural) dels futurs mestres ARMIF2014 i ARMIF2015, dirigits per Glòria Bordons, del Departament d’Educació Lingüística i Literària de la Universitat de Barcelona. Per tal de detectar possibles mancances i necessitats envers la didàctica de la llengua i optimitzar la formació docent en aquest àmbit dels estudiants de la Doble titulació del Grau de Mestre d’Educació Infantil i de Mestre d’Educació Primària de la Universitat de Barcelona, vam dissenyar i administrar on line dos qüestionaris, un per als mestres en actiu d’Infantil de les escoles catalanes i un altre per als de Primària.

Pel que fa a l’Educació Primària, un total de 677 mestres de centres de tot el territori català -la majoria públics (96,75%) i algun de concertat (2,95%)- va respondre el qüestionari, que constava de 21 preguntes corresponents a quatre blocs: Expressió i Comprensió oral, Expressió escrita i Comprensió lectora, Competència cultural i literària i, finalment, Ús de les TIC. Donat que les dades recollides han estat nombroses, ens centrarem aquí només a comentar alguns dels resultats més significatius pel que fa a didàctica actual de la llengua oral.

Respecte a l’habilitat de l’expressió oral volem posar en relleu que, tot i que la majoria dels mestres enquestats treballa l’expressió oral (90,25%), com calia esperar, encara un 5,61% no ho sol fer, la qual cosa sorprèn bastant donada l’època comunicativa en què es troba l’ensenyament de llengües i les exigències del currículum vigent. Entre els objectius dels mestres a l’hora de treballar-la destaca principalment que els alumnes expliquin fets i vivències (94,53%), que interaccionin entre ells i que interioritzin els mecanismes de la conversa (88,33%); que treballin la pronunciació, l’entonació i la locució (85,08%) i que practiquin la lectura en veu alta (83,16%).

Taula 1. Amb quins objectius treballes l’expressió oral?

català – castellà llengua estrangera
mai poques vegades sovint molt sovint mai poques vegades sovint molt sovint
Per explicar fets i vivències 0 21 232 314 1 10 45 29
Per fer narracions 10 136 305 112 8 38 32 7
Per descriure la realitat 1 49 302 210 0 16 42 27
Perquè els alumnes interaccionin entre ells i interioritzin els mecanismes de la conversa 7 59 289 211 1 9 42 35
Per practicar el vocabulari que hem treballat 9 132 289 133 0 2 33 52
Per practicar les estructures gramaticals que hem treballat 25 190 263 87 0 7 39 41
Per fer exposicions orals 12 116 271 169 5 30 37 13
Per aprendre a llegir en veu alta 4 73 271 212 8 16 33 27
Per treballar la pronúncia, l’entonació i la locució 5 87 274 202 0 7 36 44
Per treballar l’argumentació 31 165 269 98 18 38 22 5

Les tipologies textuals orals que més se solen utilitzar per desenvolupar aquesta habilitat són les narracions, les descripcions i les exposicions. Destaquem que la meitat dels enquestats gairebé no recorre a les dramatitzacions. Sobta també veure com molts dels mestres no tracta aspectes per excel·lència orals com els registres (53%) i el llenguatge no verbal (48,93), aspectes que s’haurien de treballar si es vol desenvolupar una plena competència comunicativa. Per contra, hem constatat que es treballen àmpliament altres com la pronunciació, la vocalització, l’entonació, el ritme i la intenció comunicativa.

A l’hora d’avaluar l’expressió oral, si bé una àmplia majoria ho fa (85,08%), volem incidir en el fet que encara un 14,62% l’avalua poques vegades, malgrat que el currículum de Primària així ho exigeixi.

Pel que fa a l’habilitat de la comprensió oral sorprèn veure com un 37,21% dels enquestats no aprofita mai, o gairebé mai, les comprensions orals a l’aula per desenvolupar la competència cultural a més de la lingüística, malgrat que els contes populars, les faules i les narracions orals hi solen ser molt presents encara al cicle inicial de Primària (82,56%) i són un clar exponent cultural. Només un 22,15% dels mestres reconeix fer-ho en aquest sentit, i quasi un 50% no contesta a aquesta qüestió, la qual cosa sobta també bastant. Un 35,59% admet que tampoc fa servir les comprensions orals per reconèixer, practicar i fixar estructures gramaticals en context, recurs en canvi molt freqüent a l’enfocament comunicatiu d’ensenyament de llengües.

Quant als recursos menys emprats per treballar aquesta habilitat, destaca que un elevat percentatge no recorre mai als podcasts (89,36%), a fragments de programes de televisió (81,82%) o a les pel·lícules (60,99%); el 47,11% tampoc fa servir les cançons, malgrat que tots aquests recursos mostren l’ús de la llengua en context. A l’hora d’avaluar la comprensió oral dels alumnes, tot i que la majoria dels enquestats ho fa (80,50%), cal ressaltar que encara un 17,87% no ho sol fer mai.

Taula 2. Quin recursos utilitzes a l’aula per treballar la comprensió oral?

català – castellà llengua estrangera
mai poques vegades sovint molt sovint mai poques vegades sovint molt sovint
Narracions i contes orals 7 80 327 148 1 16 44 22
Converses 4 34 222 302 1 5 38 42
Cançons i vídeos musicals 49 263 199 46 0 4 42 40
Fragments de pel·lícules 145 297 91 13 15 45 20 7
Fragments de programes de TV 223 251 57 12 34 37 8 2
Podcasts (programes de ràdio) 351 158 21 8 54 23 3 1
Els racons 184 153 147 53 31 28 13 9
La rotllana 151 155 154 76 30 18 19 10
Endevinalles, refranys, embarbussaments 31 199 257 67 13 35 27 6
Jocs de representació 40 225 226 60 1 16 47 22
Poemes 20 212 272 59 27 40 14 2

Aquests resultats donen suport a la necessitat de seguir treballant en la relació universitat-escola per tal de conèixer bé quina és la realitat de les aules i així poder redirigir i millorar des de la universitat la formació dels futurs mestres en la didàctica de la llengua, incidint en aquells aspectes metodològics i curriculars absents encara de la pràctica diària a l’aula. Si volem millorar l’escola, cal que la universitat conegui de primera mà el que es fa als centres, i alhora cal que el coneixement que generen les facultats d’educació incideixi en el dia a dia de les aules.

Lídia Usó

Departament d’Educació Lingüística i Literària
Facultat d’Educació
Universitat de Barcelona